Habemus Estatut! No es el Estatut que me gustaría. A los catalanes siempre nos toman por tontos. Siempre pagamos las incompetencias de nuestro presidente. Para decirlo "clar i català": Una cosa es el victimismo y protección que se hace del catalán, y lo demás es el ataque recibido solo por unos papeles que ni a nosotros nos interesan, simplemente decimos que si para (como siempre) agachar la cabeza y no tener más complicaciones. Somos unos cagaos. Como me decían, es el Estatut de 30m2. El texto está en catalán, pero creo que se entiende… Es un poquito radical, pero si mi amigo Quico me lo manda, es que debe ser bueno.
Fent i desfent, aprèn l’aprenent.
Vius en un pis petit, fosc i ple d’humitats. Vé un arquitecte, un promotor, o qui sigui, i t’infla el cap dient que allò no és manera de viure, que per salut física i mental, et convé un pis espaiós, lluminós i eixut. I que te’l pots permetre, que ell te’l farà, i patatim, i patatam. T’ho creus. Ho veus. T’escalfes i dius: què carai, téns raó. Me’l mereixo, me’l puc permetre. Doncs som-hi. Fes-me’l. L’arquitecte triga dos anys a fer-te els plànols, perquè s’ha de discutir tot, surten problemes, etcètera. Però al final queden uns plànols que s’assemblen molt al què t’havien promès. Fantàstic. Endavant. Comencen les obres. Comencen les pegues. Al final, no saps com, ni perquè, entre les xapusses del paleta, del lampista, del guixaire i de l’etcètera, queda un pis petit, fosc i ple d’humitats. Això si: nou de trinca.
Solució A: com que ja t’havies escalfat, dius que si, que val, que pagues i te’l quedes. Total, és una mica millor que el que ja tenies, i és nou. Solució B: T’emprenyes, els dius el nom del porc a tots, però pagues, te’l quedes i maleeixes el pis nou però petit, fosc i humit, cada dia que hi vius. Solució C: t’emprenyes i dius: no és el què m’havieu promès. Torneu-lo a fer, o arregleu-lo fins que quedi com als plànols. Que per tenir això, ja estava bé com estava.
El cas de l’Estatut és el mateix. Ens escalfen el cap, ens convencen que amb el què tenim no anem enlloc, que ens cal solucionar urgentment el finançament, la gestió dels aeroports i el reconeixement nacional, que són tres vergonyes que no es poden aguantar més, i després de dos anys de treballar-hi surt una cosa força arreglada que és l’Estatut del 30 de setembre. Els plànols de la casa. Fins aquí, fantàstic. Comencen les obres i comencen les retallades. Ni finançament, ni aeroports, ni reconeixement nacional. Això si, hi ha excuses per tot i insisteixen que la feina està molt ben feta i que el text, com a mínim, és nou. Tenim tres opcions.
Opció A: votar que si, perquè s’acabi el mareig. Opció B: votar nul, que és com votar que si, però amb pataleta. Opció C: votar que no, i que hi tornin fins que surti tal com estava als plànols. I no cal que tornin a fer-lo de cap i de nou: el del 30 de setembre ja està prou bé. Els plànols ja ens agradaven. El què cal és que el tornin a negociar amb en Zapatero, i aquest cop sense deixar-se afaitar.
Que això vol dir que ens podem quedar sense el pis nou, encara que sigui humit, petit i fosc, i ens haurem de conformar amb el pis vell, humit, petit i fosc? Doncs ens hi quedem una temporada més. Però com a mínim, ens queda el cuquet, les ganes i els estalvis per fer-nos un pis nou. I ja hi haurà qui tindrà cuques, ganes i ofici per fer-nos-el. Fins que sigui lluminós, espaiós i eixut. Encara que haguem de canviar cinquanta vegades d’arquitecte, de lampista, de guixaire i de manobres. I ells que diguin el què vulguin. Però no oblidem mai que els polítics són els paletes, manobres i lampistes a qui encarreguem la feina, però que la casa és nostra.
Jaume Esquius. Guionista. Jaumesquius@yahoo.com
PD: Elecciones anticipadas, pero YAAA!! Mas al paredón! Maragall a la calle! Arrgg!! Quico for president!!
AUDIO: Sopa de Cabra - Mai trobarás.mp3 No me gusta el grupo, me encanta la letra
Un dibujo no solo es algo que se crea en papel, primero tiene que ser creado en la mente. A veces una mente esta saturada de tantas cosas que resulta difícil pensar con claridad y crear una idea. Otras veces, las ideas vienen solas mientras andas por la calle. Esto lo sabrán los bloggers que creen sus propios contenidos. La frase más habitual en su cabeza es (o debería ser) "Esto podría ser para mi blog". Lo mismo me pasa a mi. Yo tengo una mente muy visual, y cuando me aparece un dibujo o la idea de uno PUM! tengo que plasmarlo… Hay veces que me siento delante del ordenador y no sale nada, entonces reciclo dibujos antiguos o hago cosas bastante feas. Hay otros días que me siento delante del ordenador y puedo hacer 3 o 4 dibujos sin problemas que luego utilizo para los días que no estoy inspirada. Dibujar no solo es tener buen pulso (cada vez tiemblo más por culpa de los nervios), sino tener buenas ideas y luego saber plasmarlas. PD: He perdido mi moneda de oro la suerte, como lo hago para que regrese? :( AUDIO: Diana Ross & The Supremes - Stop In The Name Of Love.mp3
Mi Xbox360